Definicions

Saber vulgar: El saber vulgar es funda en l'experiència de la vida quotidiana, s'ocupa del que i no del per què.
Saber científic: S'ocupa de l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són d'aquesta manera.
Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments, la ciència no seria viable sense la tècnica.
Ciència: vol saber com es comporten les coses, construeixen l'experiència, la controla de manera que mostra els aspectes que interessa conèixer.
Mètode: manera de pensar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Experiment: conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de formules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, la conclusió no serà certa, sinó probable.
Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.
Llei: hipòtesi que ja ha estat corroborada.
Verificació: una hipòtesi és certa quan els fets observats concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
Comprensió: captar el sentit d'un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
Mite: narració sobre l'univers que no és satisfactori .
Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de realitat: el sensible i l'intel·ligible.
Racionalisme clàssic: combinació d'intuïció i deducció, segons el model de les matemàtiques.
Sil·logisme: raonament deductiu en el qual posades certes premisses, s'extreu la conclusió.
Revolució copernicana del coneixement: consisteix a transformar que té com a conseqüència la prioritat del subjecte per damunt dels objectes.
Joc de llenguatge: maneres d'utilitzar el llenguatge i model que descriuen situacions comunicatives. Tenen les seves pròpies regles.
Hermenèutica no normativa: aquella que no posa normes a la comprensió.
Filosofia pràctica: s'ocupa de l'acció. Ens convé elegir i ens orienta las accions humanes.
Ontologia: part de la filosofia que tracta sobre l'ésser.

El concepte còsmic de la filosofia

titol:conceptes filosòfics

idees principals:Kant dóna a conèixer  dos significats que pot tenir la paraula filosofia, aquesta pot ser un concepte d’escola i, per una altra banda, un concepte còsmic.

Comentari

Aquest fragment forma part de l’obra Crítica de la raó pura, escrita per Immanuel Kant. Kant fou un filòsof alemany del segle XVIII i és considerat per molts com el pensador més influent de l’era moderna.

Aquest text,el podríem dividir en quatre parts: la introducció sobre què és filosofar, filosofia com a concepte d’escola, el concepte còsmic i, per últim, la relació entre coneixement i raó.

en el primer paragraf Kant ens explica que filosofar no és innat si no que s'apren i que

per filosofar s’ha d’exercir la raó sobre uns principis que ja coneixíem.En el segon

tracta sobre la filosofia com a concepte acadèmic.És a dir buscar la llógica allo que volem entendre,encara que en el mètode transcendental no es busquen conceptes perfectes si no fonaments.La tercera part del text menciona el concepte còsmic. Aquest concepte arriba a ser un  un model a seguir, per a altres filòsofs que el veien com l’ideal de la filosofia. La seva definició la trobem em l’última part del text.“La filosofia és la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana”. Aquesta és la frase que resumeix el text,vol dir  que els coneixements i la raó van lligats, ja que utilitzem els coneixements  per satisfer els dubtes i preguntes que es formulen els éssers raonables.

El mite de la caverna

El mite és tan clar i tan suggeridor que no ha estat prou llegit, llegit amb

profunditat.

•

Potser perquè el propi Plató ens en dóna la interpretació: coherent i lúcida.La por de Plató a possibles distorsions i navegacions en les aigües sempreinestables del riu de la història, segurament el va decantar a fixar-ne unainterpretació, la interpretació.

Des de l’inici fins a Així ha de ser, se’ns presenta la descripció de l’escenari delmite. I sense saber-ho, Plató anticipa l’invent de Louis Lumière, la primera salade cine. Després, però, comença el rodatge, i Lledó diu que aquesta part és laque ha estat més abandonada per gairebé tots els nombrosos comentaristes delmite.

Els plans o escenes d’aquest rodatge són:

○

Un presoner que s’escapa.

○

La dificultat de l’ascensió cap a la llum, cap a la sortida de la caverna.

○

El dolor dels ulls acostumats a la dolça foscor.

○

La sorpresa d’anar descobrint el muntatge de la caverna.

○

Els desitjos de tornar al punt de partença, en el fons tan còmodeimatge del miteimatge del mite

Al principi hi ha l'admiració

Titol: L'origen filosòfic


Idees principals: La filosofia neix de l'admiració cap  a la naturalesa i els seus misteris reflexats en pensaments i en questions habitualment  fent la seguent pregunta: Per què?.Es comença a filosofar per   diferenciar-se de la gent que preferia  la ignorància sobre les questions  que es plantejen habitualment.Es planteja la filosofia com a una ciència lliure per que no ho és per  una altre si no per si mateixa.


COMENTARI:
L'autor daquest text filosòfic és Aristòtil,que Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
Aristotil explica que l'origen de la filosofia en l'esser humà esdevé de l'admiració dels homes cap els fenòmens sorprenents més habituals que provocaven ignorància i la pregunta del per que de les coses.De manera que  la filosofia no neix de la necessitat d'utilitzar-la sinó de la necessitat  de que hi ha de ser.comptem amb dues fonts de coneixement segons Aristotil,els sentits i  l'enteniment,i dos nivells de realitat,el sensible i l'intel.ligible,tamé conegut com a mètode empiricoracional.En conclusió,la filosofia es una ciencia lliure per què existeix per si mateixa.

És la ciència un saber superior?

Per a mi la ciència no és un coneixement superior,si no un coneixement més precis i exacte però no per tant més valuós que un altre.Hi ha diferents tipus de sabers com el filosòfic,l'artistic,el religiós,el tècnic etc.. i cadascún te  la seva veritat i creença.El saber es una aprehensió de la realitat per mitja de la qual la realitat queda fixada en un subjecte,expresada a un altre subjecte,per tant cada saber té la seva realitat i el seu punt de vista diferent i únic sobre els fets,questions,experiències...etc aixi doncs no n'hi ha cap de superior ni cap d'inferior.

Questions

-Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
El saber és el coneixement precís i objectiu d'allo que coneixem.

-Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
per poder referir-nos als subjectes o objectes han de  estar definits per alguna cosa que els identifiqui.

-Quin tipus d'experiència, d'entre  les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la
la Artística:ens descriu una història,, l'experiència  i els sentiments de la imatge
-Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta
si.sense  la tecnologia no hi hauria la ciència.