sábado, 9 de junio de 2012

definicions T10


1Intel·lectualisme moral: Posició de l'actitud Socràtica que estableix que és impossible obrar malament expressament i qui ho fa és per ignorància. Defensa que el saber és igual a la virtut.

2. Maièutica: Mètode de Socràtes que expressa  l'art de donar a llum a la veritat.

3. Hedonisme: Posició Aristotèlica que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Identifica el bé moral amb el plaer.

4. Eudemonisme: Posició que defensa que ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies i fer allò que que ens pertoca com a humans. El bé suprem és la felicitat.

5. Autorealització: Aconseguir allò que és propi de l'ésser humà.

6. Prudència: Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé i a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.

7. Autosuficiència: Valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

8. Pau interior: Defensada pels estoics. Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, no dependre del destí i ser amos de nosaltres mateixos.

9. Utilitarisme: És un hedonisme social, considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials com la simpatia.  Consisteix a a arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones (Principi d'utilitat). 

10. Aritmètica del plaer: Introduïda per Jeremy Bentham. Defensa que hem de fer allò que suposi més plaer i menys dolor, per tant, consisteix a sumar plaers i a restar dolors. Té dos supòsits: Tots els plaers són iguals en qualitat i els de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.

11. Ètica deontològica: Iniciada per Kant, es preocupa pel deure, li importa la forma i no els continguts, per tant és una ètica formal. L'important és el deure moral.

12. Ètica teològica: Teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure moral.

13. Imperatiu categòric: Ordres que obliguen de forma universal i incondicional i tenen la forma "has de fer x".

14. Autonomia moral: El subjecte es dóna a si mateix la llei moral

jueves, 31 de mayo de 2012

jean paul sartre


1. On va estudiar?

A París a l'Escole normale Superiore 

2. Que opinava sobre els valors?

No hi ha valors absoluts

3. Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?

Fenomenologia

4. Nom de la seva novel·la filosòfica més important.

Nausea

5. Quin sentit té per a ell l'existència?

 cap sentit

6. Assaig més important de la seva primera època?

L'ésser i el no res

7. Què és l'autenticitat?

Reflexió serena de la pròpia existència, és a dir reflexionar sobre la vida. Que es pot vida autènticament o inautènticament

8. Qui era Martin Haudeberg?

Va ser l'inspirador de l'ésser i el no res

9. Títol de la revista que va crear.

Les temps modernes

10. Què significa que l'infern són els altres?

Tu estàs exposat a l'existència dels altres 

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?

 Es tenia una llibertat absoluta

12. Com es titula el llibre de Simon de Boboà que més a influït sobre el feminisme?

 El segon sexe 

13. Títol del llibre més aprop del marxisme?

  Crítica de la raó dialèctica 1960

14. Canvi que es dona en el seu pensament en la segona època.

Llibertat col·lectiva

15. En quin any va ser concedit el premi novel?

1964

16. Quina ideologia va defensar en els últims anys?

Comunista i propera a l'anarquisme

17. Sobre quin fet històric important va influir?

Revolta del estudiants Maig de 1868

18. Quin diari extremista va dirigir?

La cause del poble --> La cause du peuple

19. Que opinava sobre el terrorisme?

Arma atòmica dels pobres

20. Per què va ser considerat una brúixola ètica? 

Perquè les decisions que prenia les sentia identificant-se amb les dels altres

miércoles, 30 de mayo de 2012

Mes val ser una persona insatisfeta que un porc satisfet

Aquesta frase es planteja si és millor ser una persona insatisfeta o un porc satisfet. Jo entenc com a persona insatisfeta aquella que pot estar plena de sabers però que tot Aixa en vol més perquè no es suficient, és aquella persona no conformista perquè no es conforma amb saber una mica, necessita avançar, de manera que mai estarà satisfeta perquè és impossible saber-ho tot. En canvi el porc satisfet és aquella persona que la denominem porc perquè no veu més enllà, es conforma amb el que sap i no necessita avançar perquè ja és feliç, és aquella persona que se sent satisfeta perquè ja li està bé estar com està no mira noves metes, es queda estancada en un punt i no s´hi mou, de manera que ja té tot el camí fet no veu la possibilitat d´arribar a més.
Jo em decanto per la persona insatisfeta, ja que tot el que vaig aprenent no és suficient perquè sé que hi ha un munt de coses que encara no estan al meu abast però que hi podran estar. Crec que en la vida mai ho arribes a saber tot però que com més insatisfet et sents més ganes tens de saber d´arribar a un punt amb que et sentis bé amb tu mateix, crec que hem de ser exigents amb nosaltres mateixos per a poder aconseguir bons resultats.

martes, 22 de mayo de 2012

Obrar conforme a la virtut més perfecta


Aristòtil  filòsof grec ( 384 aC - 322 aC.considerat un dels grans pensadors de la humanitat és l'autor d'aquest fragment   titolat Obrar conforme a la virtut més perfecta extret de l'obra titolada 'Etica a Nicòmac.Un titol alternatiu d'aquest text  podria ser 


D'aquest text podem treure les seguents idees principals:Aristótil diu que l´home està guiat per l´ànima i aquesta actua segons la raó. De manera que aquesta funció només la podran exercir els homes perquè són els únics que tenen logos. La funció de l´home és viure i buscar aquell punt de felicitat (virtud) on ja no hi hagi res més, per tant si el fi és bo, lànima actuarà de manera correcta,ara bé, si hi ha diversitat de fins hem d'escollir  el més correcte. Finalment diu que les persones per arribar al fi assenyalat abans han de recòrrer un camí.

En aquest text filosòfic Aristotil mostra el seu model de vida o descripció de com hem d´aconseguir o com han de ser  els nostres fins. Áristòtil diu que l´home viu per aconseguir un objectiu a la vida i es guiat per el pensament, raó i pels sentiments. L´home en la seva vida actuarà corresponent al fi que vulgui aconseguir, i si el fi és molt bo, ell actuarà bé fins a arribar-hi.
Finalment a les últimes tres línies diu metafòricament una flor no fa estiu en un dia…es referix a que  tota recompensa es donada per un esforç anterior, si es tracta de la recompensa de ser feliç,es perque hem   seguit un  cami ple d'obstacles i dificultats de les quals hem sortit i hem sortit reforçats de cada una d'aquestes dificultats fins finalment aconseguir la desitjada felicitat.

martes, 27 de marzo de 2012

la meva experiència a AUSCHWITZ

Una de les visites més impresionants que podem fer en el nostre viatge turístic perCracòvia, al sud de Polònia, és al Memorial i Museu del camp d'extermini nazi d'Auschwitz, en aquest museu podem veure increïbles vestigis del gran drama que en aquest lloc es va produir durant la Segona Guerra Mundial.
El camp principal d'Auschwitz, conegut com Auschwitz I, es va construir el 1940, i per les seves dimensions-hi romanien entre 15.000 i 20.000 presoners. Juntament amb el posteriorment construït d'Auschwitz II Birkenau, on van arribar a romandre 90.000presoners, van esdevenir els grans camps d'extermini de l'etapa nazi.Comensem la visita pel camp principal Auschwitz I, el recomanable és, abans d'entrar al recinte del camp, veure el documental de 15 minuts amb imatges en blanc i negre,realment dramàtiques.vaig ver els escenes dels primers moments després de l'alliberament del camp (si anemamb nens, les imatges els poden resultar massa impactants ...), algunes ja conegudes,però altres noves per a tots nosotros.Tras veure el documental, arriba el moment detravessar la porta ferro d'accés al camp Auschwitz I, amb la famosa frase Arbeit MachtFrei (El treball us farà lliures). Creuar aquesta porta no pot deixar de produir una especial sensació, més quan encara estem impactats pel documental.Des d'aquest moment, el recorregut de la visita ens portarà pels diferents barracons on van estar aglomerats els jueus que després serien exterminats. Els llocs més impactantssón, sens dubte, les enormes sales envidriades on s'amunteguen milers d'elementsrecopilats dels presoners, com maletes, o la sala on s'amuntega el pèl humà utilitzat per teixir.En els passadissos dels barracons veurem interminables files de fotos de presoners que van estar a Auschwitz. I també podrem veure el murs d'afusellaments, conegut com el Mur de la Mort, o les presons utilitzades per als presoners "rebels". I així mateix, les sales on es gaseaban als presoners. En resum, una visita realment impressionant.


miércoles, 14 de marzo de 2012

Lànima,principi vital

Aquest text adaptat va ser  escrit per Aristòtil (EstagiraGrècia384 aC - EubeaGrècia322 aC)que va va ser un filòsof grec i Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI. 


en podem extreure les seguents  idees principals:
L'anima és  el moviment del cos vivent.L'anima es l'essencia es a dir,els seus atributs fan que sigui així, i per tant existeixi.


un titol alternatiu  per aquest text seria:


l'anima`és l'essència  de la vida.




Aristotil ens explica que el concepte d'ànima es pot entendre de moltes maneres però sempre tenin clar que és la causa de l'existència,que sense ella seriem cossos inanimats i per tant seriem èssers inerts,perque l'ànima és l'essència dels cossos animats i per tant amb vida.L'essència  dona lloc a l'existència,pero sense l'ànima no seria possible la vida.

René Descartes

Biografía


René Descartes (1596-1650)
Descartes nació el 31 de marzo de 1596 en La Haye, en la Turena francesa. Pertenecía a una familia de la baja nobleza, siendo su padre, Joachin Descartes, Consejero en el Parlamento de Bretaña. La temprana muerte de su madre, Jeanne Brochard, pocos meses después de su nacimiento, le llevará a ser criado en casa de su abuela materna, a cargo de una nodriza a la que permanecerá ligado toda su vida. Posteriormente hará sus estudios en el colegio de los jesuitas de La Flèche, hasta los dieciséis años, estudiando luego Derecho en la Universidad de Poitiers. Según la propia confesión de Descartes, tanto en el Discurso del método como en las Meditaciones, las enseñanzas del colegio le decepcionaron, debido a las numerosas lagunas que presentaban los saberes recibidos, a excepción de las matemáticas, en donde veía la posibilidad de encontrar un verdadero saber.
Esta muestra de escepticismo, que Descartes presenta como un rasgo personal es, sin embargo, una característica del pensamiento de finales del siglo XVI y principios del XVII, en los que el pirronismo ejerció una notable influencia. Terminados sus estudios Descartes comienza un período de viajes, apartándose de las aulas, convencido de no poder encontrar en ellas el verdadero saber:
"Por ello, tan pronto como la edad me permitió salir de la sujeción de mis preceptores, abandoné completamente el estudio de las letras. Y, tomando la decisión de no buscar otra ciencia que la que pudiera hallar en mí mismo o en el gran libro del mundo, dediqué el resto de mi juventud a viajar, a conocer cortes y ejércitos, a tratar con gentes de diversos temperamentos y condiciones, a recoger diferentes experiencias, a ponerme a mí mismo a prueba en las ocasiones que la fortuna me deparaba, y a hacer siempre tal reflexión sobre las cosas que se me presentaban, que pudiese obtener algún provecho de ellas." (Discurso del método)
Después de sus estudios opta, pues, por la carrera de las armas y se enrola en 1618, en Holanda, en las tropas de Maurice de Nassau, príncipe de Orange. Allí conocerá a un joven científico, Isaac Beeckman, para quien escribe pequeños trabajos de física, como "Sobre la presión del agua en un vaso" y "Sobre la caída de una piedra en el vacío", así como un compendio de música. Durante varios años mantienen una intensa y estrecha amistad, ejerciendo Beeckman una influencia decisiva sobre Descartes, sobre todo en la concepción de una física matemática, en la que había sido instruido por Beeckman. Continúa posteriormente sus investigaciones en geometría, álgebra y mecánica, orientado hacia la búsqueda de un método "científico" y universal.
En 1619 abandona Holanda y se instala en Dinamarca, y luego en Alemania, asistiendo a la coronación del emperador Fernando en Frankfurt. Se enrola entonces en el ejército del duque Maximiliano de Baviera. Acuartelado cerca de Baviera durante el invierno, pasa su tiempo en una habitación calentada por una estufa, donde elabora su método, fusión de procedimientos lógicos, geométricos y algebraicos. De esa época será la concepción de la posibilidad de una matemática universal (la idea de una ciencia universal, de un verdadero saber) y se promete emplearla en renovar toda la ciencia y toda la filosofía.
La noche del 10 de noviembre de 1619 tiene tres sueños sucesivos que interpreta como un mensaje del cielo para consagrarse a su misión filosófica. La importancia que concede Descartes a estos sueños choca con las características que se le atribuyen ordinariamente a su sistema ( racionalismo), pero según el mismo Descartes nos relata, estarían en la base de su determinación de dedicarse a la filosofía, y contendrían ya la idea de la posibilidad de fundamentar con certeza el conocimiento y, con ello, reconstruir el edificio del saber sobre cimientos firmes y seguros. Habiéndose dotado con su método de una moral provisional, renuncia a su carrera en el ejército. De 1620 a 1628 viaja a través de Europa, residiendo en París entre los años 1625-28, dedicando su tiempo a las relaciones sociales y al estudio, entablando amistad con el cardenal Bérulle, quien le animará a desarrollar sus teorías en afinidad con el catolicismo. Durante este período se ejercita en su método, se libera de los prejuicios, acumula experiencias y elabora múltiples trabajos descubriendo especialmente en 1626 la ley de refracción de los rayos luminosos. También en esta época redacta las "Reglas para la dirección del espíritu", obra inacabada que expone lo esencial de su método.
Kiosco en un jardín de laépocaEn 1628 se retira a Holanda para trabajar en paz. Permanecerá allí veinte años, cambiando a menudo de residencia, completamente ocupado en su tarea filosófica. Comienza por componer un pequeño tratado de metafísica sobre el alma y Dios del que se dice satisfecho y que debe servir a la vez de arma contra el ateísmo y de fundamento de la física. Dicho tratado contendría ya las ideas fundamentales de lo que serían posteriormente las "Meditaciones metafísicas", según algunos estudiosos del cartesianismo, opinión no compartida por otros, que creen demasiado temprana la fecha como para que Descartes estuvisese ya en posesión de su metafísica.
Interrumpe la elaboración de dicho tratado para escribir en 1629 un "Tratado del mundo y de la luz" que acaba en 1633 y que contiene su física, de caracter mecanicista. Pero, habiendo conocido por azar la condena de Galileo por haber sostenido el movimiento de la tierra (que también sostenía Descartes), renuncia a publicar su trabajo. Por una parte no quiere enfrentarse con la Iglesia a la cual está sometido por la fe. Por otra, piensa que el conflicto entre la ciencia y la religión es un malentendido. En fin, espera que un día el mundo comprenderá y que podrá editar su libro. Este "miedo" de Descartes ante la condena de Galileo ha llevado a algunos estudiosos a buscar en su obra un significado "oculto", llegando a interpretar la demostración de la existencia de Dios que realiza en las Meditaciones como un simple ejercico de prudencia, que no se correspondería con el "auténtico" pensamiento cartesiano sobre la cuestión. Para difundir su doctrina mientras tanto publica resúmenes de su física, precedidos por un prefacio. Es el famoso "Discurso del método", seguido de "La Dióptrica", los "Meteoros" y "La Geometría", que sólo son ensayos de este método (1637). El éxito le conduce a dedicarse completamente a la filosofía. Publica en 1641, en latín, la "Meditaciones sobre la filosofía primera", más conocida como Las Meditaciones metafísicas, que somete previamente a los grandes espíritus de la época (Mersenne, Gassendi, Arnauld, Hobbes...) cuyas objeciones seguidas de respuestas serán publicadas al mismo tiempo. En 1640 muere su hija Francine, nacida en 1635, fruto de la relación amorosa mantenida con una sirvienta. En 1644 publica en latín los "Principios de la filosofía". La publicación de estas obras le proporciona a Descartes el reconocimiento público, pero también es la causa de numerosas disputas.
En 1643 conoce a Elizabeth de Bohemia, hija del elector palatino destronado y exiliado en Holanda. La princesa lo adopta como director de conciencia, de donde surgirá una abundante correspondencia en la que Descartes profundiza sobre la moral y sobre sus opiniones políticas y que le conducen en 1649 a la publicación de "Las pasiones del alma", más conocida como el Tratado de las pasiones, que será la última obra publicada en vida del autor y supervisada por él.
Posteriormente realiza tres viajes a Francia, en 1644, 47 y 48. Será en el curso del segundo cuando conozca a Pascal. Su fama le valdrá la atención de la reina Cristina de Suecia. Es invitado por ella en febrero de 1649 para que le introduzca en su filosofía. Descartes, reticente, parte sin embargo en septiembre para Suecia. El alejamiento, el rigor del invierno, la envidia de los doctos, contraría su estancia. La reina le cita en palacio cada mañana a las cinco de la madrugada para recibir sus lecciones. Descartes, de salud frágil y acostumbrado a permanecer escribiendo en la cama hasta media mañana, coge frío y muere de una neumonía en Estocolmo el 11 de febrero de 1650 a la edad de 53 años.
(La obra de referencia sobre la vida de Descartes es la de Adrien Baillet: "Vie de M. Descartes"