El camp principal d'Auschwitz, conegut com Auschwitz I, es va construir el 1940, i per les seves dimensions-hi romanien entre 15.000 i 20.000 presoners. Juntament amb el posteriorment construït d'Auschwitz II Birkenau, on van arribar a romandre 90.000presoners, van esdevenir els grans camps d'extermini de l'etapa nazi.Comensem la visita pel camp principal Auschwitz I, el recomanable és, abans d'entrar al recinte del camp, veure el documental de 15 minuts amb imatges en blanc i negre,realment dramàtiques.vaig ver els escenes dels primers moments després de l'alliberament del camp (si anemamb nens, les imatges els poden resultar massa impactants ...), algunes ja conegudes,però altres noves per a tots nosotros.Tras veure el documental, arriba el moment detravessar la porta ferro d'accés al camp Auschwitz I, amb la famosa frase Arbeit MachtFrei (El treball us farà lliures). Creuar aquesta porta no pot deixar de produir una especial sensació, més quan encara estem impactats pel documental.Des d'aquest moment, el recorregut de la visita ens portarà pels diferents barracons on van estar aglomerats els jueus que després serien exterminats. Els llocs més impactantssón, sens dubte, les enormes sales envidriades on s'amunteguen milers d'elementsrecopilats dels presoners, com maletes, o la sala on s'amuntega el pèl humà utilitzat per teixir.En els passadissos dels barracons veurem interminables files de fotos de presoners que van estar a Auschwitz. I també podrem veure el murs d'afusellaments, conegut com el Mur de la Mort, o les presons utilitzades per als presoners "rebels". I així mateix, les sales on es gaseaban als presoners. En resum, una visita realment impressionant.
martes, 27 de marzo de 2012
la meva experiència a AUSCHWITZ
Una de les visites més impresionants que podem fer en el nostre viatge turístic perCracòvia, al sud de Polònia, és al Memorial i Museu del camp d'extermini nazi d'Auschwitz, en aquest museu podem veure increïbles vestigis del gran drama que en aquest lloc es va produir durant la Segona Guerra Mundial.
El camp principal d'Auschwitz, conegut com Auschwitz I, es va construir el 1940, i per les seves dimensions-hi romanien entre 15.000 i 20.000 presoners. Juntament amb el posteriorment construït d'Auschwitz II Birkenau, on van arribar a romandre 90.000presoners, van esdevenir els grans camps d'extermini de l'etapa nazi.Comensem la visita pel camp principal Auschwitz I, el recomanable és, abans d'entrar al recinte del camp, veure el documental de 15 minuts amb imatges en blanc i negre,realment dramàtiques.vaig ver els escenes dels primers moments després de l'alliberament del camp (si anemamb nens, les imatges els poden resultar massa impactants ...), algunes ja conegudes,però altres noves per a tots nosotros.Tras veure el documental, arriba el moment detravessar la porta ferro d'accés al camp Auschwitz I, amb la famosa frase Arbeit MachtFrei (El treball us farà lliures). Creuar aquesta porta no pot deixar de produir una especial sensació, més quan encara estem impactats pel documental.Des d'aquest moment, el recorregut de la visita ens portarà pels diferents barracons on van estar aglomerats els jueus que després serien exterminats. Els llocs més impactantssón, sens dubte, les enormes sales envidriades on s'amunteguen milers d'elementsrecopilats dels presoners, com maletes, o la sala on s'amuntega el pèl humà utilitzat per teixir.En els passadissos dels barracons veurem interminables files de fotos de presoners que van estar a Auschwitz. I també podrem veure el murs d'afusellaments, conegut com el Mur de la Mort, o les presons utilitzades per als presoners "rebels". I així mateix, les sales on es gaseaban als presoners. En resum, una visita realment impressionant.
El camp principal d'Auschwitz, conegut com Auschwitz I, es va construir el 1940, i per les seves dimensions-hi romanien entre 15.000 i 20.000 presoners. Juntament amb el posteriorment construït d'Auschwitz II Birkenau, on van arribar a romandre 90.000presoners, van esdevenir els grans camps d'extermini de l'etapa nazi.Comensem la visita pel camp principal Auschwitz I, el recomanable és, abans d'entrar al recinte del camp, veure el documental de 15 minuts amb imatges en blanc i negre,realment dramàtiques.vaig ver els escenes dels primers moments després de l'alliberament del camp (si anemamb nens, les imatges els poden resultar massa impactants ...), algunes ja conegudes,però altres noves per a tots nosotros.Tras veure el documental, arriba el moment detravessar la porta ferro d'accés al camp Auschwitz I, amb la famosa frase Arbeit MachtFrei (El treball us farà lliures). Creuar aquesta porta no pot deixar de produir una especial sensació, més quan encara estem impactats pel documental.Des d'aquest moment, el recorregut de la visita ens portarà pels diferents barracons on van estar aglomerats els jueus que després serien exterminats. Els llocs més impactantssón, sens dubte, les enormes sales envidriades on s'amunteguen milers d'elementsrecopilats dels presoners, com maletes, o la sala on s'amuntega el pèl humà utilitzat per teixir.En els passadissos dels barracons veurem interminables files de fotos de presoners que van estar a Auschwitz. I també podrem veure el murs d'afusellaments, conegut com el Mur de la Mort, o les presons utilitzades per als presoners "rebels". I així mateix, les sales on es gaseaban als presoners. En resum, una visita realment impressionant.
miércoles, 14 de marzo de 2012
Lànima,principi vital
Aquest text adaptat va ser escrit per Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC)que va va ser un filòsof grec i Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
en podem extreure les seguents idees principals:
L'anima és el moviment del cos vivent.L'anima es l'essencia es a dir,els seus atributs fan que sigui així, i per tant existeixi.
un titol alternatiu per aquest text seria:
l'anima`és l'essència de la vida.
Aristotil ens explica que el concepte d'ànima es pot entendre de moltes maneres però sempre tenin clar que és la causa de l'existència,que sense ella seriem cossos inanimats i per tant seriem èssers inerts,perque l'ànima és l'essència dels cossos animats i per tant amb vida.L'essència dona lloc a l'existència,pero sense l'ànima no seria possible la vida.
en podem extreure les seguents idees principals:
L'anima és el moviment del cos vivent.L'anima es l'essencia es a dir,els seus atributs fan que sigui així, i per tant existeixi.
un titol alternatiu per aquest text seria:
l'anima`és l'essència de la vida.
Aristotil ens explica que el concepte d'ànima es pot entendre de moltes maneres però sempre tenin clar que és la causa de l'existència,que sense ella seriem cossos inanimats i per tant seriem èssers inerts,perque l'ànima és l'essència dels cossos animats i per tant amb vida.L'essència dona lloc a l'existència,pero sense l'ànima no seria possible la vida.
René Descartes
Biografía
René Descartes (1596-1650)
Descartes nació el 31 de marzo de 1596 en La Haye, en la Turena francesa. Pertenecía a una familia de la baja nobleza, siendo su padre, Joachin Descartes, Consejero en el Parlamento de Bretaña. La temprana muerte de su madre, Jeanne Brochard, pocos meses después de su nacimiento, le llevará a ser criado en casa de su abuela materna, a cargo de una nodriza a la que permanecerá ligado toda su vida. Posteriormente hará sus estudios en el colegio de los jesuitas de La Flèche, hasta los dieciséis años, estudiando luego Derecho en la Universidad de Poitiers. Según la propia confesión de Descartes, tanto en el Discurso del método como en las Meditaciones, las enseñanzas del colegio le decepcionaron, debido a las numerosas lagunas que presentaban los saberes recibidos, a excepción de las matemáticas, en donde veía la posibilidad de encontrar un verdadero saber.
Esta muestra de escepticismo, que Descartes presenta como un rasgo personal es, sin embargo, una característica del pensamiento de finales del siglo XVI y principios del XVII, en los que el pirronismo ejerció una notable influencia. Terminados sus estudios Descartes comienza un período de viajes, apartándose de las aulas, convencido de no poder encontrar en ellas el verdadero saber:
"Por ello, tan pronto como la edad me permitió salir de la sujeción de mis preceptores, abandoné completamente el estudio de las letras. Y, tomando la decisión de no buscar otra ciencia que la que pudiera hallar en mí mismo o en el gran libro del mundo, dediqué el resto de mi juventud a viajar, a conocer cortes y ejércitos, a tratar con gentes de diversos temperamentos y condiciones, a recoger diferentes experiencias, a ponerme a mí mismo a prueba en las ocasiones que la fortuna me deparaba, y a hacer siempre tal reflexión sobre las cosas que se me presentaban, que pudiese obtener algún provecho de ellas." (Discurso del método)
Después de sus estudios opta, pues, por la carrera de las armas y se enrola en 1618, en Holanda, en las tropas de Maurice de Nassau, príncipe de Orange. Allí conocerá a un joven científico, Isaac Beeckman, para quien escribe pequeños trabajos de física, como "Sobre la presión del agua en un vaso" y "Sobre la caída de una piedra en el vacío", así como un compendio de música. Durante varios años mantienen una intensa y estrecha amistad, ejerciendo Beeckman una influencia decisiva sobre Descartes, sobre todo en la concepción de una física matemática, en la que había sido instruido por Beeckman. Continúa posteriormente sus investigaciones en geometría, álgebra y mecánica, orientado hacia la búsqueda de un método "científico" y universal.
En 1619 abandona Holanda y se instala en Dinamarca, y luego en Alemania, asistiendo a la coronación del emperador Fernando en Frankfurt. Se enrola entonces en el ejército del duque Maximiliano de Baviera. Acuartelado cerca de Baviera durante el invierno, pasa su tiempo en una habitación calentada por una estufa, donde elabora su método, fusión de procedimientos lógicos, geométricos y algebraicos. De esa época será la concepción de la posibilidad de una matemática universal (la idea de una ciencia universal, de un verdadero saber) y se promete emplearla en renovar toda la ciencia y toda la filosofía.
La noche del 10 de noviembre de 1619 tiene tres sueños sucesivos que interpreta como un mensaje del cielo para consagrarse a su misión filosófica. La importancia que concede Descartes a estos sueños choca con las características que se le atribuyen ordinariamente a su sistema ( racionalismo), pero según el mismo Descartes nos relata, estarían en la base de su determinación de dedicarse a la filosofía, y contendrían ya la idea de la posibilidad de fundamentar con certeza el conocimiento y, con ello, reconstruir el edificio del saber sobre cimientos firmes y seguros. Habiéndose dotado con su método de una moral provisional, renuncia a su carrera en el ejército. De 1620 a 1628 viaja a través de Europa, residiendo en París entre los años 1625-28, dedicando su tiempo a las relaciones sociales y al estudio, entablando amistad con el cardenal Bérulle, quien le animará a desarrollar sus teorías en afinidad con el catolicismo. Durante este período se ejercita en su método, se libera de los prejuicios, acumula experiencias y elabora múltiples trabajos descubriendo especialmente en 1626 la ley de refracción de los rayos luminosos. También en esta época redacta las "Reglas para la dirección del espíritu", obra inacabada que expone lo esencial de su método.
En 1628 se retira a Holanda para trabajar en paz. Permanecerá allí veinte años, cambiando a menudo de residencia, completamente ocupado en su tarea filosófica. Comienza por componer un pequeño tratado de metafísica sobre el alma y Dios del que se dice satisfecho y que debe servir a la vez de arma contra el ateísmo y de fundamento de la física. Dicho tratado contendría ya las ideas fundamentales de lo que serían posteriormente las "Meditaciones metafísicas", según algunos estudiosos del cartesianismo, opinión no compartida por otros, que creen demasiado temprana la fecha como para que Descartes estuvisese ya en posesión de su metafísica.Interrumpe la elaboración de dicho tratado para escribir en 1629 un "Tratado del mundo y de la luz" que acaba en 1633 y que contiene su física, de caracter mecanicista. Pero, habiendo conocido por azar la condena de Galileo por haber sostenido el movimiento de la tierra (que también sostenía Descartes), renuncia a publicar su trabajo. Por una parte no quiere enfrentarse con la Iglesia a la cual está sometido por la fe. Por otra, piensa que el conflicto entre la ciencia y la religión es un malentendido. En fin, espera que un día el mundo comprenderá y que podrá editar su libro. Este "miedo" de Descartes ante la condena de Galileo ha llevado a algunos estudiosos a buscar en su obra un significado "oculto", llegando a interpretar la demostración de la existencia de Dios que realiza en las Meditaciones como un simple ejercico de prudencia, que no se correspondería con el "auténtico" pensamiento cartesiano sobre la cuestión. Para difundir su doctrina mientras tanto publica resúmenes de su física, precedidos por un prefacio. Es el famoso "Discurso del método", seguido de "La Dióptrica", los "Meteoros" y "La Geometría", que sólo son ensayos de este método (1637). El éxito le conduce a dedicarse completamente a la filosofía. Publica en 1641, en latín, la "Meditaciones sobre la filosofía primera", más conocida como Las Meditaciones metafísicas, que somete previamente a los grandes espíritus de la época (Mersenne, Gassendi, Arnauld, Hobbes...) cuyas objeciones seguidas de respuestas serán publicadas al mismo tiempo. En 1640 muere su hija Francine, nacida en 1635, fruto de la relación amorosa mantenida con una sirvienta. En 1644 publica en latín los "Principios de la filosofía". La publicación de estas obras le proporciona a Descartes el reconocimiento público, pero también es la causa de numerosas disputas.
En 1643 conoce a Elizabeth de Bohemia, hija del elector palatino destronado y exiliado en Holanda. La princesa lo adopta como director de conciencia, de donde surgirá una abundante correspondencia en la que Descartes profundiza sobre la moral y sobre sus opiniones políticas y que le conducen en 1649 a la publicación de "Las pasiones del alma", más conocida como el Tratado de las pasiones, que será la última obra publicada en vida del autor y supervisada por él.
Posteriormente realiza tres viajes a Francia, en 1644, 47 y 48. Será en el curso del segundo cuando conozca a Pascal. Su fama le valdrá la atención de la reina Cristina de Suecia. Es invitado por ella en febrero de 1649 para que le introduzca en su filosofía. Descartes, reticente, parte sin embargo en septiembre para Suecia. El alejamiento, el rigor del invierno, la envidia de los doctos, contraría su estancia. La reina le cita en palacio cada mañana a las cinco de la madrugada para recibir sus lecciones. Descartes, de salud frágil y acostumbrado a permanecer escribiendo en la cama hasta media mañana, coge frío y muere de una neumonía en Estocolmo el 11 de febrero de 1650 a la edad de 53 años.
(La obra de referencia sobre la vida de Descartes es la de Adrien Baillet: "Vie de M. Descartes"
sábado, 3 de marzo de 2012
definicions
Definicions tema 6
Animal cultural: l'ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural.
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.
Individualisme possessiu: segons aquesta teoria, cada ésser humà és únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: parteix de la base que l'ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura, ja que aquestes aporten elements a aquest per realitzar-se.
Contractualisme: és el fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
Voluntat general: societat que ha estat basada en l'acord de tots els que la componen i està orientada cap a la llibertat.
Antropologia social: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat l'ésser humà.
Socialització primària: té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, ens els quals destaca el respecte a les diferències culturals i entre les cultures.
Rol: paper que pren la persona dins d'una societat.
Cultura: és el complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l'home adquireix com a membre de la societat.
Subcultura: és la manera que tenen les persona de viure dins d'una cultura.
Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, presenta un projecte de cultura i societat alternatives a la establerta.
Nous moviments socials: intenten aconseguir el poder a partir de xarxes socials, internet, per fes les seves convocatòries.
Civilització: síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.
Huntington: segons aquest autor, una civilització és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme: ideologia que pensa que hi ha races inferiors.
Aporofobia: rebuig i menyspreu envers a aquelles persones que són pobres.
Multiculturalisme: civilització en la que hi ha moltes cultures barrejades.
Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures i proposa la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.
Individualisme possessiu: segons aquesta teoria, cada ésser humà és únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: parteix de la base que l'ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura, ja que aquestes aporten elements a aquest per realitzar-se.
Contractualisme: és el fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
Voluntat general: societat que ha estat basada en l'acord de tots els que la componen i està orientada cap a la llibertat.
Antropologia social: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat l'ésser humà.
Socialització primària: té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, ens els quals destaca el respecte a les diferències culturals i entre les cultures.
Rol: paper que pren la persona dins d'una societat.
Cultura: és el complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l'home adquireix com a membre de la societat.
Subcultura: és la manera que tenen les persona de viure dins d'una cultura.
Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, presenta un projecte de cultura i societat alternatives a la establerta.
Nous moviments socials: intenten aconseguir el poder a partir de xarxes socials, internet, per fes les seves convocatòries.
Civilització: síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.
Huntington: segons aquest autor, una civilització és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Racisme: ideologia que pensa que hi ha races inferiors.
Aporofobia: rebuig i menyspreu envers a aquelles persones que són pobres.
Multiculturalisme: civilització en la que hi ha moltes cultures barrejades.
Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures i proposa la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.
jueves, 1 de marzo de 2012
com m'ha influit la meva familia
La meva familia és un factor que ha influït de manera casi determinant en el transcurs de les decisions que he anat executant al llarg de la meva vida.La veritat es que jo he tingut la suficient personalitat com per no deixarme emportar per les tipices pors que té la familia ,que et volen prohibir certes coses i volen que siguis d'una certa manera,en part,si que és veritat que en personalitat me adaptat als valors que m'han donat i m'han volgut inculcar a base de demostracions per part seva,però sempre amb el marge del que yo vull ser.En el camí dels estudis la meva familia ha sigut fonamental perque jo seguís estudian a pesar de les adversitats que han anat apareixen al llarg d'aquest camí,i gràcies a l'empeny que han posat,m'han fet posar-lo a mi també i m'han transmès la idea del que és la vida ,que si no fas res per ser algú,ningú ho fara per tú.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)