Aquest text de Karl Popper explica que un enunciat és científic o empíric si es pot contrastar amb l’experiència, es a dir, que si a partir d’una sèrie de casos es pugui falsar. Per tant, a partir d’un enunciat singular, es pot deduir la falsació d’un enunciat universal.
En conclusió, l’autor afirma que podem arribar a la veritat d’enunciats científics mitjançant la seva salsació.
titol:falsabilitat en els enunciats
Aquest text defensa el falsacionisme ja que es basa en que un enunciat científic no es pot verificar, si no falsar, perquè a partir d’aquest es pugui falsar un enunciat universal, es a dir, que es pugui saber com no és qualsevol cosa.
Es contrasta amb la inducció, que consisteix en arribar a una conclusió a partir de l’experiència.
L’última frase del text: “és possible argüir de la veritat d’enunciats singulars la falsedat d’enunciats universals” ens mostra clarament que es tracta del falsasionisme perquè arriba a la falsació d’enunciats universals i no a la verificació d’aquests enunciats a partir d’uns singulars com ho faria l’inductivisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario